Enmig de la foscor

Enmig de la foscor
obro els ulls
al passat,
des d'on les ombres
juguen a amagatalls
i on just després
desdibuixades,
apareixen de bell nou.

Enmig de la foscor
el meu cor reviu
els records,
al temps que la tènue llum
s'escapoleix
per les escletxes
de les absències.

Enmig de la foscor
resto immòbil,
protegint el minut
de respiració més llarg,
mentre la son
sucumbeix al cansament
que lentament s'escola,
deixant-se impregnar
pel misteri de la nit.

Anna Molina Casado


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Que bé tenir-nos

Et ploro