Preludi Poètic

El dia menys pensat tornes a començar, el cap saturat d'interrogants, l'estómac buit de sensacions i en el cor, records exuberants. Fas una mirada enrere, la decepció t'atura uns moments en el camí del breu passadís, que topa amb parets dibuixades de rialles i plors permanents. Sent que la ferida es fa gran, que res calma el teu dolor, el bagul ple a vessar de cançons d'un passat que es va fent miques, refent a poc a poc la fràgil trencadissa. El dia menys pensat tornes a començar, amb l'ànsia ja reconquerida i la força que encara et queda, que alguns donaven per dormida.   Anna MC

Deixa'm dir-te tantes coses abans que el silenci m'engoli, tot allò que sento tan profundament poder dir-t'ho abans que em senti defallir. No em vull resignar als mots, a les paraules vençudes pel terrible adéu, he de tornar a emprendre el camí cap a tu sense escatimar cap elogi, cap adjectiu. Deixa'm cercar el moment adequat, sense rellotges que avancin el temps ni laberints que destorbin la sortida, cap a la fi dels instants més preuats. No vull pas empassar-me les paraules sovint atrapades en les teranyines, he de deixar-me anar tal com sóc, sense embuts. Deixa'm dir-te tantes coses, tot allò que m'enfarfega el cor, frases fetes a partir de sentiments. Tan sols deixa'm dir-te-les, amor meu. Anna MC

Al poble de Bellvei i a la seva gent. Jo conec un poble petit, afable i senzill. Quan cau la nit, s'enfila dalt del campanar i a vol d'ocell encuriosit, s'enlaira per damunt de les teulades i tot embadalit, observa els carrers que dormen bressolats per la tènue llum dels fanals. Quan el sol saluda, observa el tímid despertar i el batec d'un nou dia acabat d'arribar i el tarannà de la seva gent i les veus que fan brollar paraules i els veïns de les cases que van i venen, amunt i avall. Conec un poble de tardes florides d'ametllers, branques compassades d'elegants oliveres, que dibuixen terres treballades i i el contorn dels ceps, enmig de fileres de paisatges d'harmonia. Conec un poble de camins de pensaments, que evoquen generacions i renoms, que et porten a la calma i al silenci, al verd del raïm exultant i a garrofers que entonen...