Al cap i a la fi
Som una petita engruna desitjant quasi sempre allò, que de tan impossible que n'és ens deix passar per alt la màgia del temps, tan volàtil i tan poc eteri. Sovint cavalcant per terrenys abruptes, aliens als tresors existents, aturant les rodes del molí que fa grinyolar els nostres ossos, inhalant l'aire que ens fa sentir vius. Al cap i a la fi som aus passatgeres i per això no vull pas seguir turmentant-me; aturaré el maliciós pensament, imploraré al vent una dolça brisa que em faci surar els mars furs i braus, retornant-me serenor. Ben mirat, tots som ben bé iguals, nus als contratemps de la vida que inesperats, ens mostra desprotegits, mancats de cuirassa i a l'aixopluc de les derrotes. Anna Molina Casado