Al cap i a la fi
Som
una petita engruna
desitjant
quasi sempre allò,
que
de tan impossible que n'és
ens
deix passar per alt
la
màgia del temps,
tan
volàtil i tan poc eteri.
Sovint
cavalcant
per
terrenys abruptes,
aliens
als tresors existents,
aturant
les rodes del molí
que
fa grinyolar els nostres ossos,
inhalant
l'aire
que
ens fa sentir vius.
Al
cap i a la fi
som
aus passatgeres
i
per això no vull pas
seguir
turmentant-me;
aturaré
el maliciós pensament,
imploraré
al vent
una
dolça brisa
que
em faci surar
els
mars furs i braus,
retornant-me
serenor.
Ben
mirat,
tots
som ben bé iguals,
nus
als contratemps de la vida
que
inesperats,
ens
mostra desprotegits,
mancats
de cuirassa
i
a l'aixopluc
de
les derrotes.
Anna
Molina Casado
Anna como siempre cada vegada me gusta más leer tus poemas. Increibles. Un besote!!!
ResponElimina