Al cap i a la fi

Som una petita engruna
desitjant quasi sempre allò,
que de tan impossible que n'és
ens deix passar per alt
la màgia del temps,
tan volàtil i tan poc eteri.

Sovint cavalcant
per terrenys abruptes,
aliens als tresors existents,
aturant les rodes del molí
que fa grinyolar els nostres ossos,
inhalant l'aire
que ens fa sentir vius.

Al cap i a la fi
som aus passatgeres
i per això no vull pas
seguir turmentant-me;
aturaré el maliciós pensament,
imploraré al vent
una dolça brisa
que em faci surar
els mars furs i braus,
retornant-me serenor.

Ben mirat,
tots som ben bé iguals,
nus als contratemps de la vida
que inesperats,
ens mostra desprotegits,
mancats de cuirassa
i a l'aixopluc
de les derrotes.

Anna Molina Casado
 

Comentaris

  1. Anna como siempre cada vegada me gusta más leer tus poemas. Increibles. Un besote!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Que bé tenir-nos

Et ploro