A cinc-cents quilòmetres

La tarda és ara un pensament
que es deixa dur lentament
com la tardor damunt l’aigua,
com un bell reflex que flueix
tendrament dins dels meus ulls.
I el teu somriure una flama viva,
encesa, a cinc-cents quilòmetres
de distància.
 
Anna Molina 
 
 
Fotografia: Ramon Urgell
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Començar de nou

Veig en el teu somriure

Que bé tenir-nos