A cinc-cents quilòmetres
La tarda és ara un pensament
que es deixa dur lentament
com la tardor damunt l’aigua,
com un bell reflex que flueix
tendrament dins dels meus
ulls.
I el teu somriure una flama
viva,
encesa, a cinc-cents quilòmetres
de distància.
Anna Molina
Fotografia: Ramon Urgell
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada