Des del silenci
Has batzegat d'una manera cruel el racó més indefens de la meva ànima, recordo avui moments d'angoixa i d'un intens patiment, i aquell dolor compartit des del silenci. Tu que has arrencat de soca-rel les darreres pinzellades d'una vida, tot just iniciada en el tan esperat repòs; revisc avui una immensa injustícia amb esfereïdors crits d'impotència, revelant-se a una fi implacable. Has estés per arreu la tristesa, incomprensiblement i sense pietat, abatuda he vist enriquir-se una muntanya de fortalesa, abraçada a l'esperança d'allò que saps que té un final. Tu que has ferit profundament, romandrà sempre un abans i un després, però mai aconseguiràs endur-te de mi tot el que d'ella em queda, dins meu el seu amor tots els dies de la meva vida. Anna Molina Casado