Des del silenci

Has batzegat
d'una manera cruel
el racó més indefens
de la meva ànima,
recordo avui
moments d'angoixa
i d'un intens patiment,
i aquell dolor compartit
des del silenci.
 
Tu que has arrencat
de soca-rel
les darreres pinzellades
d'una vida,
tot just iniciada
en el tan esperat repòs;
revisc avui
una immensa injustícia
amb esfereïdors
crits d'impotència,
revelant-se
a una fi implacable.
 
Has estés per arreu
la tristesa,
incomprensiblement
i sense pietat,
abatuda he vist enriquir-se
una muntanya de fortalesa,
abraçada a l'esperança
d'allò que saps
que té un final.
 
Tu que has ferit
profundament,
romandrà sempre
un abans i un després,
però mai aconseguiràs
endur-te de mi
tot el que d'ella em queda,
dins meu el seu amor
tots els dies
de la meva vida.
 
Anna Molina Casado

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Que bé tenir-nos

Et ploro