Des del silenci
Has batzegat
d'una manera cruel
el racó més indefens
de la meva ànima,
recordo avui
moments d'angoixa
i d'un intens patiment,
i aquell dolor compartit
des del silenci.
Tu que has arrencat
de soca-rel
les darreres pinzellades
d'una vida,
tot just iniciada
en el tan esperat repòs;
revisc avui
una immensa injustícia
amb esfereïdors
crits d'impotència,
revelant-se
a una fi implacable.
Has estés per arreu
la tristesa,
incomprensiblement
i sense pietat,
abatuda he vist enriquir-se
una muntanya de fortalesa,
abraçada a l'esperança
d'allò que saps
que té un final.
Tu que has ferit
profundament,
romandrà sempre
un abans i un després,
però mai aconseguiràs
endur-te de mi
tot el que d'ella em queda,
dins meu el seu amor
tots els dies
de la meva vida.
Precioso Anna!!!!!!!!!!! Emocionant
ResponEliminaPrecioso Anna!!!!!!!!!!! Emocionant
ResponEliminaAvui he llegit el poema i m'ha emocionat!! Segueix així Anna, molt bonic!! 😘😘😘
ResponElimina