Preludi Poètic

Vinc d'un castell amb vistes al mar, arrelat a la terra, remullat per onades de sal. Vinc, d'on el tel de les entranyes se'm remou, quan m'hi apropo. El lloc d'on mai no vaig marxar i on sempre vull tornar-hi. Vinc d'un castell que alberga veus d'altre temps, a tocar d'un cel blavós, que a les nits es bressola, tot sentint la remor del mar.                                   Anna Molina   

Del teu gest d'amor em faré un farcell d'instants que em recordin sempre a tu, i aleshores naixeran noves flors allà on hi hagueren cadenats, que empresonaren aquest cor ferit. Del teu gest d'amor creixeran ponts que allarguin carícies, cap a tu, i que guariran les ferides tant de temps obertes, recloses en la foscor. Del teu gest d'amor, així em permeto dir-t'ho, n'estaré sempre agraïda.                              Anna Molina