Vinc d'un castell

Vinc d'un castell

amb vistes al mar,

arrelat a la terra,

remullat per onades de sal.

Vinc, d'on el tel de les entranyes

se'm remou, quan m'hi apropo.

El lloc d'on mai no vaig marxar

i on sempre vull tornar-hi.

Vinc d'un castell

que alberga veus d'altre temps,

a tocar d'un cel blavós,

que a les nits es bressola,

tot sentint la remor del mar.

                                  Anna Molina