Vinc d'un castell

Vinc d'un castell
amb vistes al mar,
arrelat a la terra,
remullat per onades de sal.

Vinc, d'on el tel de les entranyes
se'm remou, quan m'hi apropo.
El lloc d'on mai no vaig marxar
i on sempre vull tornar-hi.

Vinc d'un castell
que alberga veus d'altre temps,
a tocar d'un cel blavós,
que a les nits es bressola,
tot sentint la remor del mar.

                                  Anna Molina 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Et ploro

Que bé tenir-nos