Preludi Poètic

Vull la fosca nit que venç la intranquil·la pressa i emmudeix els carrers que de cop, han quedat tan buits. Allà on comença la foscor jo acarono els esgraons dels bells racons empedrats que em condueixen a tu. I escolto el silenci dels pensaments defallits i de la por feta ombra que tossuda, s'entesta a l'embruix. Vull la fosca nit que adorm els neguits i m'aferra al valent coratge que a poc a poc, s'apodera de mi.   Anna Molina Casado

En tots aquells moments que la teva calidesa esdevé sempre tan necessària. Gràcies per caminar sempre al nostre costat. Moltes felicitats per aquests primers... T'estimem. Els camins per arribar-hi sovint tan feixucs, no els esborra la veu desfeta d'un cor que se sent danyat, consolat amb el retrobat afecte que respiren les teves mans. Tanta concòrdia que emanen les aigües d'aquest voler sentir-se bé, quan encara són tendres els cops baixos que fan mal i que poc després els acull l'escalf de les teves mans. Els somnis per construir que s'eleven tan amunt, que de tan amunt gairebé que ja ni es veuen i de sobte, s'obren humilment al món i es nodreixen del confort que els provoca i alena la calidesa de les teves mans.   Anna Molina Casado