Fosca nit

Vull la fosca nit
que venç la intranquil·la pressa
i emmudeix els carrers
que de cop, han quedat tan buits.

Allà on comença la foscor
jo acarono els esgraons
dels bells racons empedrats
que em condueixen a tu.

I escolto el silenci
dels pensaments defallits
i de la por feta ombra
que tossuda, s'entesta a l'embruix.

Vull la fosca nit
que adorm els neguits
i m'aferra al valent coratge
que a poc a poc, s'apodera de mi. 

Anna Molina Casado




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Començar de nou

A cinc-cents quilòmetres

Tot esdevé veritat