Fosca nit
Vull
la fosca nit
que venç la intranquil·la pressa
i emmudeix els carrers
que de cop, han quedat tan buits.
Allà on comença la foscor
jo acarono els esgraons
dels bells racons empedrats
que em condueixen a tu.
I escolto el silenci
dels pensaments defallits
i de la por feta ombra
que tossuda, s'entesta a l'embruix.
Vull la fosca nit
que adorm els neguits
i m'aferra al valent coratge
que a poc a poc, s'apodera de mi.
Anna Molina Casado
que venç la intranquil·la pressa
i emmudeix els carrers
que de cop, han quedat tan buits.
Allà on comença la foscor
jo acarono els esgraons
dels bells racons empedrats
que em condueixen a tu.
I escolto el silenci
dels pensaments defallits
i de la por feta ombra
que tossuda, s'entesta a l'embruix.
Vull la fosca nit
que adorm els neguits
i m'aferra al valent coratge
que a poc a poc, s'apodera de mi.
Anna Molina Casado
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada