Sovint n'hi ha prou

Amb una mirada
neta i transparent,
sovint n'hi ha prou
per emmudir a l'instant
i malgrat tot poder dir
tantes coses a la vegada,
sense haver de parlar,
sense cap gest que dissimuli
el vol que emprèn el meu cor.

Atreta sols pel llenguatge
més sensible i planer,
mancat d'interludis
que disfressin el sentit
de les emocions,
sense haver de capgirar
la tonalitat dels sons.

Únicament
amb la sintonia màgica
dels teus ulls,
aquells que comprenen
els meus pensaments,
comparteixen
les meves alegries,
i que amb una sola mirada
sovint n'hi ha prou.

Anna Molina Casado


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Que bé tenir-nos

Et ploro