Dóna'm la mà

Dóna'm la mà
i estreny-me-la ben fort,
com sempre,
com quan erem petits
i jugavem a ser grans
i els coloms volaven ben alt.

Regala'm el teu somriure
i alleuja'm des dels teus ulls,
com sempre,
com els instants d'emocions viscuts
i el dibuix del teu traç en el camí
perquè aquest em fos menys feixuc.

Dóna'm la mà,
saps que jo també l'estrenyeré ben fort,
com sempre,
i arribat el dia que serem grans
ens farà bé saber-nos tan a prop,
perquè sempre hi haurà quelcom a compartir
i encara molt més per estimar.

Anna MC

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Et ploro

A ran de cel