Hi crec
Hi
crec, més per què
no
hauria de fer-ho,
si
m'és innat des de sempre
aquest
meu benvolgut,
desitjat,
retrobament.
Hi
crec, més ara
que
abans
o
potser, qui ho sap,
menys
que demà,
a
l'últim, tant se val,
si
em fa un bé necessari
que
m'enpeny a la felicitat.
Hi
crec, tot i que
ho
de dir,
n'he
dubtat un poc,
certament,
potser
encegada
per
la meva impotència
i
el punyent dolor
d'haver
perdut
algú
tan estimat.
Anna
MC
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada