Mar meu

Desperto des de la distància

estranyant-te com cada matí,

l'horitzó, un cop més, inesgotable

captivador dels meus instints.

Enyoro des de la distancia

passejades arran del teu cos,

amb el regust de la sal als llavis

i la sensació del fred humit a la pell.

Et penso des de la distància

desitjant ser el teu vaixell,

sentint el pessigolleig escumós

i les paraules que, tant desitjades,

s'ofeguen dins la intensa remor.

Camino des de la distància

nedant lentament, a contracorrent

mentre tu, mar meu, romans impacient

i les petjades, ben latents,

s'endinsen en la teva blavor.

Anna MC