Mar meu

Desperto des de la distància
estranyant-te com cada matí,
l'horitzó, un cop més, inesgotable
captivador dels meus instints.

Enyoro des de la distancia
passejades arran del teu cos,
amb el regust de la sal als llavis
i la sensació del fred humit a la pell.

Et penso des de la distància
desitjant ser el teu vaixell,
sentint el pessigolleig escumós
i les paraules que, tant desitjades,
s'ofeguen dins la intensa remor.

Camino des de la distància
nedant lentament, a contracorrent
mentre tu, mar meu, romans impacient
i les petjades, ben latents,
s'endinsen en la teva blavor.

Anna MC

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Que bé tenir-nos

Et ploro