Mirar enrere

Mirar enrere m'obliga
a mirar endavant,
duc a la pell els senyals
encara per guarir
i el pes dels dies,
que sempre irrepetibles
m'obliguen a obeir al meu destí.

Cada gran vivència que esclata
em recorda la fugacitat dels moments,
quasi bé ja inaudibles
però endinsats en mi profundament.

No sé fins quan
podré seguir més enllà,
amb tot jo, resignada,
em redimeixo
i s'endormisca l'ahir tan entranyable,
del que també jo, inevitablement,
en formaré part.

Anna Molina Casado



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Quan tu hi ets

Emprendre el vol

La bellesa