Todavía
Todavía
me parece imposible
no
poder oir tu voz,
tu
presencia siempre cerca,
tu
olor sin tu existir.
Todavía
me pregunto el por qué,
los
recuerdos siempre permanentes,
tus
gestos, tu cariño
y
tus enormes ganas de vivir.
Todavía
me niego a dejar de creer,
que
no mucho más lejos de aquí,
tu
genuina sonrisa me ilumina
y
me da fuerzas para seguir.
Anna
MC
Preciòs, quina tendresa més maca, i un bonic i tendre record. M'encanta llegir els teus poemes i seguir el teu blog. Petons.
ResponElimina