Todavía

Todavía me parece imposible
no poder oir tu voz,
tu presencia siempre cerca,
tu olor sin tu existir.

Todavía me pregunto el por qué,
los recuerdos siempre permanentes,
tus gestos, tu cariño
y tus enormes ganas de vivir.

Todavía me niego a dejar de creer,
que no mucho más lejos de aquí,
tu genuina sonrisa me ilumina
y me da fuerzas para seguir.

Anna MC

Comentaris

  1. Preciòs, quina tendresa més maca, i un bonic i tendre record. M'encanta llegir els teus poemes i seguir el teu blog. Petons.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Quan tu hi ets

Emprendre el vol

La bellesa