Tot passarà
Tot passarà i emmudirà
la tempesta,
el fort vent eixugarà les ferides
i al mar tornarà la quietud i la calma.
Ressorgirà el més fresc dels teus somriures,
els vaixells s'endinsaran a l'infinit
i el que ara et sembla impossible,
deixarà de ser un somni ancorat en el cim.
Tornarà aquell moment d'embranzida,
del no-res brollarà un bri d'esperança,
i reviuràs la set d'entusiasme,
fins ara, a aixopluc de les teves llàgrimes.
S'esmicolarà el trist patiment,
un degoteig de núvols trencats,
i oblit d'il.lusions perdudes.
Tot passarà, i a recer de la pluja
l'aire fresc del després,
reprendrà el sentit a la vida.
***************************************
Todo pasará y enmudecerá la tormenta,
el fuerte viento secará las heridas
y al mar volverá la quietud y la calma.
Resurgirá la más fresca de tus sonrisas,
los barcos se adentrarán en el infinito
y lo que ahora te parece imposible,
dejará de ser un sueño anclado en la cumbre.
Volverá aquel momento de impulso,
de la nada brotará una brizna de esperanza,
y revivirás la sed de entusiasmo,
hasta ahora, a cobijo de tus lágrimas.
Se desmenuzará el triste sufrimiento,
un goteo de nubes rotas,
y olvido de ilusiones perdidas.
Todo pasará, y a cobijo de la lluvia
el aire fresco del después,
retomará el sentido a la vida.
Anna Molina Casado
el fort vent eixugarà les ferides
i al mar tornarà la quietud i la calma.
Ressorgirà el més fresc dels teus somriures,
els vaixells s'endinsaran a l'infinit
i el que ara et sembla impossible,
deixarà de ser un somni ancorat en el cim.
Tornarà aquell moment d'embranzida,
del no-res brollarà un bri d'esperança,
i reviuràs la set d'entusiasme,
fins ara, a aixopluc de les teves llàgrimes.
S'esmicolarà el trist patiment,
un degoteig de núvols trencats,
i oblit d'il.lusions perdudes.
Tot passarà, i a recer de la pluja
l'aire fresc del després,
reprendrà el sentit a la vida.
***************************************
Todo pasará y enmudecerá la tormenta,
el fuerte viento secará las heridas
y al mar volverá la quietud y la calma.
Resurgirá la más fresca de tus sonrisas,
los barcos se adentrarán en el infinito
y lo que ahora te parece imposible,
dejará de ser un sueño anclado en la cumbre.
Volverá aquel momento de impulso,
de la nada brotará una brizna de esperanza,
y revivirás la sed de entusiasmo,
hasta ahora, a cobijo de tus lágrimas.
Se desmenuzará el triste sufrimiento,
un goteo de nubes rotas,
y olvido de ilusiones perdidas.
Todo pasará, y a cobijo de la lluvia
el aire fresco del después,
retomará el sentido a la vida.
Anna Molina Casado
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada