Enyor
Tot allò que faig,
tot allò que sento,
fa que m'apropi més
al teu record.
al teu record.
I és sense saber-ne
que aprenc a viure
sense tu.
sense tu.
Tot allò que desitjo,
tot allò que somio,
fa més intens
el teu enyor.
el teu enyor.
I és en aquest moment del
dia
que ens tornem a retrobar,
i llavors jo et parlo
mentre tu,
mentre tu,
senzillament m'escoltes.
I a voltes m'adono
que ets amb mi
que ets amb mi
i que no deixaràs mai
Anna me encanta. Me gusta seguirte en tu blog, me llena mucho. Un beso de tu hermana Montxi
ResponElimina