Enyor

Tot allò que faig,
tot allò que sento,
fa que m'apropi més
al teu record.

I és sense saber-ne
que aprenc a viure
sense tu.

Tot allò que desitjo,
tot allò que somio,
fa més intens
el teu enyor.

I és en aquest moment del dia
que ens tornem a retrobar,
i llavors jo et parlo
mentre tu,
senzillament m'escoltes.

I a voltes m'adono
que ets amb mi
i que no deixaràs mai
d'estar al meu costat.

Anna Molina Casado




Comentaris

  1. Anna me encanta. Me gusta seguirte en tu blog, me llena mucho. Un beso de tu hermana Montxi

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Quan tu hi ets

Emprendre el vol

Diable sóc i seré