Pluja

Plou i els carrers neden
avall i avall,
com els sentiments
atrapats en un puny,
que ara es deixen anar,
a poc a poc i sense presses.

Aigua que ets vida
i vida que ets aigua,
que despertes al soroll
d'unes gotes que alcen
la dolça melodia dels esquitxos,
a l'humit cristall del meu reflex.

I jo et miro,
entre la cortina grisa dels núvols
que han fugit esporuguits,
i tu plous, pluja,
i em recordes que encara sóc aquí,
i que potser d'allà on vens,
l'oblit mai ha existit. 

Anna Molina Casado


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Que bé tenir-nos

Et ploro