Pluja
Plou
i els carrers neden
avall
i avall,
com
els sentiments
atrapats
en un puny,
que
ara es deixen anar,
a
poc a poc i sense presses.
Aigua
que ets vida
i
vida que ets aigua,
que
despertes al soroll
d'unes
gotes que alcen
la
dolça melodia dels esquitxos,
a
l'humit cristall del meu reflex.
I
jo et miro,
entre
la cortina grisa dels núvols
que
han fugit esporuguits,
i
tu plous, pluja,
i
em recordes que encara sóc aquí,
i
que potser d'allà on vens,
l'oblit
mai ha existit.
Anna
Molina Casado
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada