Quan tu hi ets
L’aire avui fa olor
De blau sedós
De sal que es desfà
De núvols refugi
De música que oneja.
L’aire avui fa la teva olor
La que mastego amb cura
La que em parla suau
La que em torna a casa
Quan tu hi ets.
Anna Molina
I és meravellós, penso
M'agrada observar rere el vidre, mentre esbaldeixo els plats de l'aigüera. Les fulles, fa uns mesos, encara hi eren, però ja no. Cada dia n'he trobat a faltar alguna. Encarcarades, esgrogueïdes, han marxat sense quasi poder dir-me adeu. Ara hi ha una estesa de cel, tota per a mi. I és meravellós, penso. Matisos d'hivern, bellíssims, que m'eclipsen. De tant en tant, se m'hi apareix i desapareix un ocell: he descobert que dorm sota el porxo. I no sé com explicar-t'ho, però resulta que em fa bé la seva presència. I és cada moment efímer que visc que fa que intenti gaudir-ne al màxim. No fos cas que demà no hi hagi plats a l'aigüera.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada