He viscut enrocada massa temps, qüestionant-me en excés cada coma, cada paraula escrita del revés. puc sentir encara la molsa adherida al meu cos, calant-me de fred per dins. puc sentir també el desgast punyent d’un dia sí i un altre també. Però ara és temps de fluir, de ser vent que empeny, que arrossega les meves passes. I a mig camí d’aquest desfer-me’n, deixar-me endur, començar de nou. Anna Molina Fotografia: Roser Urgell
I arribar on és la llum, reconciliant-me amb mi mateixa. S'ha clos la foscor que fins ara, m'enterbolia. Em vaig trencar per dins i per fora, però torno a ser-hi i d'arreu, brollen flors noves. Anna Molina Fotografia: Ramon Urgell
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada