Emprendre el vol amb les ales reeixides i aquest cor ple d'esperança. Abraçar la il·lusió d'una veu sincera que sols empaita un somni. Sentir el batec més profund i les ganes de viure amb el respir serè i enterament lliure. I és ara, que amb aquests ulls entendrits i alhora confiats, que romanc en la quieta espera que just després, ha de venir a emprendre el vol. Anna Molina
Per un batec del teu cor compartint la plàcida música dels estels, allà on les emocions descansen en camps de cotó i els sentiments són a tocar del cel. Per un batec del teu cor sóc capaç de tremolar amb cada afinació, traspassant el llindar dels bells núvols fins a retrobar l'afinitat en els petits detalls. Per un batec del teu cor es fa visible tot allò tan essencial, cultivant l'amor que creix més fort que mai i que fa dels nostres lligams un tresor. Anna MC
M'agrada observar rere el vidre, mentre esbaldeixo els plats de l'aigüera. Les fulles, fa uns mesos, encara hi eren, però ja no. Cada dia n'he trobat a faltar alguna. Encarcarades, esgrogueïdes, han marxat sense quasi poder dir-me adeu. Ara hi ha una estesa de cel, tota per a mi. I és meravellós, penso. Matisos d'hivern, bellíssims, que m'eclipsen. De tant en tant, se m'hi apareix i desapareix un ocell: he descobert que dorm sota el porxo. I no sé com explicar-t'ho, però resulta que em fa bé la seva presència. I és cada moment efímer que visc que fa que intenti gaudir-ne al màxim. No fos cas que demà no hi hagi plats a l'aigüera.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada