Conec un poble

Al poble de Bellvei i a la seva gent.

Jo conec un poble petit, afable i senzill.

Quan cau la nit, s'enfila dalt del campanar

i a vol d'ocell encuriosit,

s'enlaira per damunt de les teulades

i tot embadalit, observa els carrers que dormen

bressolats per la tènue llum dels fanals.

Quan el sol saluda, observa el tímid despertar

i el batec d'un nou dia acabat d'arribar

i el tarannà de la seva gent

i les veus que fan brollar paraules

i els veïns de les cases que van i venen,

amunt i avall.

Conec un poble de tardes florides d'ametllers,

branques compassades d'elegants oliveres,

que dibuixen terres treballades i i el contorn dels ceps,

enmig de fileres de paisatges d'harmonia.

Conec un poble de camins de pensaments,

que evoquen generacions i renoms,

que et porten a la calma i al silenci,

al verd del raïm exultant

i a garrofers que entonen al so dels timbals.

Al voltant de la creu, la dona d'aigua balla

al so de les gralles

i pels racons ressonen crits de joia,

esmunyint-se converses i rialles de quitxalla,

mentre afinen dolces veus de caramelles.

Places d'estius rogencs que ensumen a foc i espurnes,

a danses i balls de bastons,

a gresca i tradicions,

a història i cultura,

a essència de poble.

Primaveres que fan florir llargues catifes de colors,

projectant imatges de nens amb gorres de cop.

Tardors pensades amb aromes de fruits,

records de comiats i de noves benvingudes.

Bella vista de des distingides torres i de lluny,

un castell que perdura al temps.

Conec un poble aprenent de nen,

que juga i escolta, que creix

i es deix estimar.

Conec un poble que és refugi d'emocions,

de música i sentiments,

un poble navegant d'encisadores vinyes

i estrets viaranys.

Jo conec un poble petit, afable i senzill.

Anna MC