Tot capgirant
M'esborrona
sentir-te lluny
pescador
d'aigües sobtades,
veure't
en cada llàgrima de tempesta
que
amorosida va vogant
per
cada estella del teu cos.
M'encisa
el teu coratge
a
força de vigorosos rems,
vivències
ancorades en cada onada
teixides
de nusos d'angoixa
i
el bell desgast d'humides xarxes.
Tombs
que auguren esperances
d'una
llunyania que retorna
cada
cop que els meus ulls
et
perden i alhora et retroben.
Em
plau contemplar
tanta
harmoniosa bellesa,
mentre
voltes, estrany a tot,
i
sobre tu mateix capgires.
Anna
Molina Casado
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada