Tot capgirant

M'esborrona sentir-te lluny
pescador d'aigües sobtades,
veure't en cada llàgrima de tempesta
que amorosida va vogant
per cada estella del teu cos.

M'encisa el teu coratge
a força de vigorosos rems,
vivències ancorades en cada onada
teixides de nusos d'angoixa
i el bell desgast d'humides xarxes.

Tombs que auguren esperances
d'una llunyania que retorna
cada cop que els meus ulls
et perden i alhora et retroben.

Em plau contemplar
tanta harmoniosa bellesa,
mentre voltes, estrany a tot,
i sobre tu mateix capgires.

Anna Molina Casado



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Et ploro

A ran de cel