Encara
Encara
ens queda temps
per
enyorar-nos, si cal,
i
dir-nos coses boniques,
tot
resseguint-nos
el
traç dels llavis.
Encara
ha de venir la pluja
que
dilueixi el nostre amor,
sense
petons que passin de llarg
tot
eixugant-nos
la
pell del cos.
Encara
ens queda temps
per
escoltar la llum del sol
i
entre tendres abraçades
embadalir-nos
de tant d'amor.
Perquè
encara ens queden somriures
que
ens pessiguin els ulls
i
mirades tendres sense mots
que
arribin a trenc d'alba.
Anna
Molina Casado
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada