Somriu
Somriu tristesa
que la vida vola
i aquest vol
s'escola al precipici,
sense miraments.
Somriu sense pensar-ho
que el seu dibuix t'alegri
i el seu gest t'assereni
com la suau brisa
d'aquest mar
que t'humiteja la pell.
Somriu tristesa
que la vida vola
i amb tot, les onades
sempre tornen
allà on tu les esperes.
Anna Molina Casado
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada