Somriu

Somriu tristesa
que la vida vola
i aquest vol
s'escola al precipici,
sense miraments.

Somriu sense pensar-ho
que el seu dibuix t'alegri
i el seu gest t'assereni
com la suau brisa
d'aquest mar
que t'humiteja la pell.

Somriu tristesa
que la vida vola
i amb tot, les onades
sempre tornen
allà on tu les esperes.

Anna Molina Casado




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Quan tu hi ets

Emprendre el vol

La bellesa