Teulades

Camino per les teulades

amarades d'estiu rogenc,

l'escalf de la teva vida

em sacseja per dins.

Descalça de pors camino

quan el teu cor batega

tan a prop del meu

guarint-me l'ànima.

Vaig comptant una a una

les teules dels segons

que gaudim plegats,

de mirades enfilades

que escolten a un abisme

sense espais trencats,

de teulades que dringuen

encalmats sospirs.

Camino de puntetes

amb l'emoció continguda

d'aquesta travessia

per moments fràgil,

per moments feixuga,

que sortosament culmina

quan sé que tu m'esperes

tan arran de terra.

Anna Molina Casado