Teulades

Camino per les teulades
amarades d'estiu rogenc,
l'escalf de la teva vida
em sacseja per dins.
Descalça de pors camino
quan el teu cor batega
tan a prop del meu
guarint-me l'ànima.

Vaig comptant una a una
les teules dels segons
que gaudim plegats,
de mirades enfilades
que escolten a un abisme
sense espais trencats,
de teulades que dringuen
encalmats sospirs.

Camino de puntetes
amb l'emoció continguda
d'aquesta travessia
per moments fràgil,
per moments feixuga,
que sortosament culmina
quan sé que tu m'esperes
tan arran de terra.

Anna Molina Casado


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Començar de nou

A cinc-cents quilòmetres

Tot esdevé veritat