Des de dalt


Des de dalt
tot és petit i llunyà,
increïblement bonic.
Tanta infinita bellesa
que voldríem palpar-la
amb la punta dels dits.

Des de dalt
es percep la distància
que separa el dolor
de l'alegria.
I es pot veure
com a poc a poc
es van enxiquint
els plecs de les ferides.

Des de dalt
els matisos no són utopia
i els colors
guanyen en puresa.
No és menester
disfressar la pena
ni escampar a l'aire
la melangia.

                    Des de baix
sovint no es qüestiona
que tot això sigui real,
vivint arrossegats
en la monòtona rutina,
que ens amaga l'encant
d'una onada feta carícia.

Anna Molina Casado


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Que bé tenir-nos

Et ploro