A cada toc
Sota
el so que agita el dia
d'un
novell respir que neix,
de
nou, i a corre-cuita,
enfilo
l'empedrat carrer,
mentre
percebo
l'apedaçat
fil del temps,
endinsant-se
en l'agulla
que
a cada toc,
cus
els records.
Et
sento, cada cop més lluny,
restant
enrere els callats retombs.
I
saps? alguna cosa a dins meu
m'inquieta,
potser
la trencadissa sensació
del
moment que s'esgota,
que
fins no fa massa era viu,
i
ara, es nodreix d'enyorança.
Diga'm
tu, què ho fa tot
tan
intens i alhora tan fràgil,
tal
vegada el gebre
que
travessa aquest so,
o
el desig que pregona,
a
cada toc,
que
no et vull perdre.
Anna Molina
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada