Al suau vaivé

Llegeixo en el somriure
la serenitat
que es gronxa,
amb la mirada
que es perd
en la blava llunyania.

S'enlaira,
al suau vaivé
de la brisa,
i suren els reflexos
pel damunt
de les onades
que empaiten,
encoratjades,
la felicitat volguda.

Anna Molina



 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Que bé tenir-nos

Et ploro