Caminem junts
i
que el mar guiï
els
nostres horitzons,
fent-ne
ressò
més
enllà del viatge,
més
enllà de la blancor
que
es desglaça
amb
la neu
del
darrer hivern.
Caminem
lliures
i
que el cel aplegui
les
nostres paraules,
amb
aquell designi
del
vers intens
que
ens frisa els llavis.
I
al capdavall caminem,
que
un vent cerç
ens
esbufega
i
en un moment,
se'ns
esvaeix la tarda.
Anna Molina
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada