Frec a frec

M'hi assec sense presses
ben a prop teu,
deixant-me dur
pel teu resguard,
i rellegeixo el teu cos
de silencis trencats
i llum de miratges.

M'hi assec i t'escolto
en el temps del no-res,
en l'escenari triat,
en el paradís somiat
i flueixen les línies corbes
de la felicitat,
en el seu estat més pur.

Frec a frec ens hi asseiem
l'un a prop de l'altre,
en l'equilibri més dolç
que sustenta la pau
d'aquesta gran estima.

Anna Molina


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Que bé tenir-nos

Et ploro