Frec a frec
M'hi
assec sense presses
ben
a prop teu,
deixant-me
dur
pel
teu resguard,
i
rellegeixo el teu cos
de
silencis trencats
i
llum de miratges.
M'hi
assec i t'escolto
en
el temps del no-res,
en
l'escenari triat,
en
el paradís somiat
i
flueixen les línies corbes
de
la felicitat,
en
el seu estat més pur.
Frec
a frec ens hi asseiem
l'un
a prop de l'altre,
en
l'equilibri més dolç
que
sustenta la pau
d'aquesta
gran estima.
Anna Molina
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada