La bellesa són els petits instants que arriben i se'n van, però que sempre ens queda la seva essència, alegre i lliure com el vol d'un ocell. La bellesa ets tu i tot el que em fa pensar-t'hi, els petits detalls que compartim quan el sol es lleva i la lluna se l'endú, les converses a taula quan encara ens queden coses per dir i el temps i la feina a fer ens esperen, impacients, al revolt de l'escala. El cafè fumejant i l'olor escampant-se pertot, els plats a l'aigüera i de fons algú que pregona el que passa al món. La vida s'entén per arreu. I tu hi ets amb mi en la immediatesa dels petits moments que arriben i se'n van, que s'esvaeixen, que ens deixen aquell regust tan dolç de la seva sublim bellesa. De la mel als llavis. De tot allò etern. Anna Molina
Una bonica poesía Anna. Enhorabona per la teua sensibilitat. Un petó.
ResponElimina