Nadal ja és aquí

Dies de presses com si el món s'acabés. De mirar de tancar temes i plantejar-te nous propòsits. Dies d'enyorar l'enyor de les cadires buides encerclant taules ben parades, ben guarnides (atapeïdes de menjar). D'asseure't i trobar en falta el que ja no tens. D'abraçar-te amb força a la simplicitat de la vida, que et posa a prova a diari i et regala noves oportunitats. Escriure i emocionar-te amb les llàgrimes de qui rep les teves paraules. Alçar la copa i brindar per tot allò que et fa feliç i que desitges aferrar-te'n amb fermesa perquè res t'ho prengui. Celebrar el que encara ha de venir. I fer-ho com si fos la darrera vegada, com si no hi hagués un demà. I sentir por per això, encara que sigui només per uns segons.

El Nadal és tot això i molt més. És seguir sumant i creixent. I aprendre constantment. És escoltar amb i des del cor. Retrobar-te amb aquella amistat que feia temps que no veies, però que saps que sempre hi és. És una mirada que t'entén i es posa a la teva pell, alhora que tu intentes posar-te'n a la seva. Són aquells riures i somriures que de tan intensos t'acaben fent plorar, i que t'ajuden a tirar endavant amb aquelles absències d'uns pocs dies o amb les que tristament saps que ja no tenen retorn.

Però també són dies de llum. Molta llum. I de veure-ho tot clar. I d'un estimar infinit, que sents que et corre per les venes i et fa bategar la vida, fins al punt que te n'adones que amb ells, la màgia del Nadal ja és aquí.

Anna Molina

                                     

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Que bé tenir-nos

Et ploro