Podria oblidar

Podria oblidar, però no puc. Ni tampoc vull. No vull oblidar l'olor irresistible a xocolata calenta acabada de fer. Les escorrialles de la trencadissa de pa torrat al fons del plat. Les entranyables converses al llit de l'hospital, esforçant-me en imaginar les seves carones. Els feliços somriures després d'enamorar-nos dels càlids colors d'en Van Gogh. Les tonades d'aquelles cançons que no puc mai deixar d'escoltar. La calidesa del seu tacte a la meva pell. Els petons i les abraçades que ho curen tot. Els colpidors adéus sota el paraigües de la tristesa.

Podria oblidar, però no puc. Ni tampoc vull. Vull seguir plantant al paper paraules i més paraules que es confinin en les costures dels versos més íntims. I veure-les arrelar i créixer perquè m'ajudin a recordar, en tot moment, qui sóc. Que em reconegui i reconegui als qui m'estimo i els pugui cridar, encara, pel seu nom, no fos cas que la vida em prengui el meu jo i m'obligui a deambular per un present irreal fet silenci.

Anna Molina

                                                                Fotografia: Ramon Urgell

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Que bé tenir-nos

Et ploro