Podria oblidar
Podria oblidar, però no
puc. Ni tampoc vull. No vull oblidar l'olor irresistible a xocolata
calenta acabada de fer. Les escorrialles de la trencadissa de pa
torrat al fons del plat. Les entranyables converses al llit de
l'hospital, esforçant-me en imaginar les seves carones. Els feliços
somriures després d'enamorar-nos dels càlids colors d'en Van Gogh.
Les tonades d'aquelles cançons que no puc mai deixar d'escoltar. La
calidesa del seu tacte a la meva pell. Els petons i les abraçades
que ho curen tot. Els colpidors adéus sota el paraigües de la
tristesa.
Podria oblidar, però no
puc. Ni tampoc vull. Vull seguir plantant al paper paraules i més
paraules que es confinin en les costures dels versos més íntims. I
veure-les arrelar i créixer perquè m'ajudin a recordar, en tot
moment, qui sóc. Que em reconegui i reconegui als qui m'estimo i els
pugui cridar, encara, pel seu nom, no fos cas que la vida em prengui
el meu jo i m'obligui a deambular per un present irreal fet silenci.
Anna Molina
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada