Ser la teva branca

Quan hi ha dolor cou la distància
i l'aire em pesa a l'esquena, oprimint-me.
Es fa fonedissa la sorra al damunt dels verds,
i els ceps són laberints de rems que voguen.
 
Quan hi ha dolor, voldria fer-me soca,
 
Ser la teva branca.
 
 
Anna Molina 

Fotografia: Ramon Urgell

Comentaris

  1. Boníssim, m'agrada molt. Que ben explicat i de quina manera tan preciosa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Et ploro

Que bé tenir-nos