Començar de nou

He viscut enrocada massa temps,
qüestionant-me en excés cada coma,
cada paraula escrita del revés.
puc sentir encara la molsa adherida
al meu cos, calant-me de fred per dins.
puc sentir també el desgast punyent
d’un dia sí i un altre també.
 
Però ara és temps de fluir,
de ser vent que empeny,
que arrossega les meves passes.
I a mig camí d’aquest desfer-me’n,
deixar-me endur,
començar de nou.
 
 
Anna Molina 

Fotografia: Roser Urgell

Comentaris

  1. Fluir una de les millors coses de la vida!
    Ser vent que empeny és una frase inspiradora que es fa realitat. Només per escriure això ja empenys.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Quan tu hi ets

Emprendre el vol

Diable sóc i seré