L’aire avui fa olor De blau sedós De sal que es desfà De núvols refugi De música que oneja. L’aire avui fa la teva olor La que mastego amb cura La que em parla suau La que em torna a casa Quan tu hi ets. Anna Molina Fotografia: Roser Urgell
Emprendre el vol amb les ales reeixides i aquest cor ple d'esperança. Abraçar la il·lusió d'una veu sincera que sols empaita un somni. Sentir el batec més profund i les ganes de viure amb el respir serè i enterament lliure. I és ara, que amb aquests ulls entendrits i alhora confiats, que romanc en la quieta espera que just després, ha de venir a emprendre el vol. Anna Molina
La bellesa són els petits instants que arriben i se'n van, però que sempre ens queda la seva essència, alegre i lliure com el vol d'un ocell. La bellesa ets tu i tot el que em fa pensar-t'hi, els petits detalls que compartim quan el sol es lleva i la lluna se l'endú, les converses a taula quan encara ens queden coses per dir i el temps i la feina a fer ens esperen, impacients, al revolt de l'escala. El cafè fumejant i l'olor escampant-se pertot, els plats a l'aigüera i de fons algú que pregona el que passa al món. La vida s'entén per arreu. I tu hi ets amb mi en la immediatesa dels petits moments que arriben i se'n van, que s'esvaeixen, que ens deixen aquell regust tan dolç de la seva sublim bellesa. De la mel als llavis. De tot allò etern. Anna Molina
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada