Emprendre el vol amb les ales reeixides i aquest cor ple d'esperança. Abraçar la il·lusió d'una veu sincera que sols empaita un somni. Sentir el batec més profund i les ganes de viure amb el respir serè i enterament lliure. I és ara, que amb aquests ulls entendrits i alhora confiats, que romanc en la quieta espera que just després, ha de venir a emprendre el vol. Anna Molina
L’aire avui fa olor De blau sedós De sal que es desfà De núvols refugi De música que oneja. L’aire avui fa la teva olor La que mastego amb cura La que em parla suau La que em torna a casa Quan tu hi ets. Anna Molina Fotografia: Roser Urgell
Diable sóc i seré d'aquest ball de foc que em bull la sang i encén el meu cor, cremant espurnes d'emocions als ulls de la fosca nit. De siluetes en dansa d'un incessant espetec que enjoia la plaça nova d'inquietud de sensacions. D'un espurneig que engalana l'aire quiet del correfoc, i sota l'encesa, el campanar atrapa la màgia del so. Diluvi de foc sota el cel enteranyinat d'una nit d'agost. Retronen els timbals més jo, immers d'aquest brogit, diable sóc i seré. Anna Molina Casado
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada