Veig en el teu somriure

-
Veig en el teu somriure
alguna cosa que no veig
enlloc més, que em transmet
un llenguatge de silencis
que m’arriba allà on no
ho fa cap altre mot.
 
En ell hi veig tot un cel
d’estels encesos, immers
en un somni inacabable,
un refugi de pau on viure,
un paradís on perdre’m.
 
Anna Molina 

Fotografia: Ramon Urgell

 

Comentaris

  1. artur25 de juliol del 2021, a les 11:51

    Un poderós somriure , que atrau més que les paraules , es per si, irresistible .
    Un bon poema !.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Emprendre el vol

-
Imatge
Emprendre el vol     amb les ales reeixides   i aquest cor ple d'esperança. Abraçar la il·lusió   d'una veu sincera   que sols empaita un somni. Sentir el batec més profund   i les ganes de viure   amb el respir serè   i enterament lliure. I és ara, que amb aquests ulls   entendrits i alhora confiats,   que romanc en la quieta espera   que just després, ha de venir   a emprendre el vol.   Anna Molina
Més informació

Per un batec del teu cor

-
Imatge
Per un batec del teu cor compartint la plàcida música dels estels, allà on les emocions descansen en camps de cotó i els sentiments són a tocar del cel. Per un batec del teu cor sóc capaç de tremolar amb cada afinació, traspassant el llindar dels bells núvols fins a retrobar l'afinitat en els petits detalls. Per un batec del teu cor es fa visible tot allò tan essencial, cultivant l'amor que creix més fort que mai i que fa dels nostres lligams un tresor. Anna MC
Més informació

I és meravellós, penso

-
M'agrada observar rere el vidre, mentre esbaldeixo els plats de l'aigüera. Les fulles, fa uns mesos, encara hi eren, però ja no. Cada dia n'he trobat a faltar alguna. Encarcarades, esgrogueïdes, han marxat sense quasi poder dir-me adeu. Ara hi ha una estesa de cel, tota per a mi. I és meravellós, penso. Matisos d'hivern, bellíssims, que m'eclipsen. De tant en tant, se m'hi apareix i desapareix un ocell: he descobert que dorm sota el porxo. I no sé com explicar-t'ho, però resulta que em fa bé la seva presència. I és cada moment efímer que visc que fa que intenti gaudir-ne al màxim. No fos cas que demà no hi hagi plats a l'aigüera.  
Més informació