Veig en el teu somriure

Veig en el teu somriure
alguna cosa que no veig
enlloc més, que em transmet
un llenguatge de silencis
que m’arriba allà on no
ho fa cap altre mot.
 
En ell hi veig tot un cel
d’estels encesos, immers
en un somni inacabable,
un refugi de pau on viure,
un paradís on perdre’m.
 
Anna Molina 

Fotografia: Ramon Urgell

 

Comentaris

  1. Un poderós somriure , que atrau més que les paraules , es per si, irresistible .
    Un bon poema !.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Que bé tenir-nos

Et ploro