Intactes els seus rostres

-
Les cases romanien quietes. Intactes
els seus rostres malgrat el vaivé de l’aigua.
Les nostres petjades quedaven enrere
dins del suau gemegar de la muntanya.
Tot s’assemblava tant a això nostre,
tan arrelat i profund.
 
Anna Molina
 
 
Fotografia: Ramon Urgell
 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Quan tu hi ets

-
Imatge
L’aire avui fa olor De blau sedós De sal que es desfà De núvols refugi De música que oneja.   L’aire avui fa la teva olor La que mastego amb cura La que em parla suau La que em torna a casa Quan tu hi ets.   Anna Molina   Fotografia: Roser Urgell        
Més informació

Emprendre el vol

-
Imatge
Emprendre el vol     amb les ales reeixides   i aquest cor ple d'esperança. Abraçar la il·lusió   d'una veu sincera   que sols empaita un somni. Sentir el batec més profund   i les ganes de viure   amb el respir serè   i enterament lliure. I és ara, que amb aquests ulls   entendrits i alhora confiats,   que romanc en la quieta espera   que just després, ha de venir   a emprendre el vol.   Anna Molina
Més informació

Diable sóc i seré

-
Imatge
Diable sóc i seré d'aquest ball de foc que em bull la sang i encén el meu cor, cremant espurnes d'emocions als ulls de la fosca nit. De siluetes en dansa d'un incessant espetec que enjoia la plaça nova d'inquietud de sensacions. D'un espurneig que engalana l'aire quiet del correfoc, i sota l'encesa, el campanar atrapa la màgia del so. Diluvi de foc sota el cel enteranyinat d'una nit d'agost. Retronen els timbals més jo, immers d'aquest brogit, diable sóc i seré. Anna Molina Casado
Més informació