Intactes els seus rostres

Les cases romanien quietes. Intactes
els seus rostres malgrat el vaivé de l’aigua.
Les nostres petjades quedaven enrere
dins del suau gemegar de la muntanya.
Tot s’assemblava tant a això nostre,
tan arrelat i profund.
 
Anna Molina
 
 
Fotografia: Ramon Urgell
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Començar de nou

A cinc-cents quilòmetres

Tot esdevé veritat