Tornar-me'n a l'ara

Despertar d’un silenci entre paraules
amb un tímid tel d’hivern a l’escorça.
Mirar-me i escrutar-me el fons de l’ànima,
amb la seva branca aferrada a la meva.
Respirar agraïda, captivada i envolar-me
amb ales fermes. Tornar-me’n a l’ara.

 

Anna Molina

 

 

                                 Fotografia: Irene Urgell
 

 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Quan tu hi ets

Emprendre el vol

La bellesa