Preludi Poètic

Vull la fosca nit que venç la intranquil·la pressa i emmudeix els carrers que de cop, han quedat tan buits. Allà on comença la foscor jo acarono els esgraons dels bells racons empedrats que em condueixen a tu. I escolto el silenci dels pensaments defallits i de la por feta ombra que tossuda, s'entesta a l'embruix. Vull la fosca nit que adorm els neguits i m'aferra al valent coratge que a poc a poc, s'apodera de mi.   Anna Molina Casado

En tots aquells moments que la teva calidesa esdevé sempre tan necessària. Gràcies per caminar sempre al nostre costat. Moltes felicitats per aquests primers... T'estimem. Els camins per arribar-hi sovint tan feixucs, no els esborra la veu desfeta d'un cor que se sent danyat, consolat amb el retrobat afecte que respiren les teves mans. Tanta concòrdia que emanen les aigües d'aquest voler sentir-se bé, quan encara són tendres els cops baixos que fan mal i que poc després els acull l'escalf de les teves mans. Els somnis per construir que s'eleven tan amunt, que de tan amunt gairebé que ja ni es veuen i de sobte, s'obren humilment al món i es nodreixen del confort que els provoca i alena la calidesa de les teves mans.   Anna Molina Casado

M'il·lumina un petit estel  de mirada desperta i d'immensa tendresa, tot ell desig de Nadal que detura el temps i omple el cor de joia. M'il·lumina un petit angelet de bellesa infinita i de fràgils emocions, tot ell desig de Nadal que adorm el temps al bressol dels bells somnis. Anna Molina Casado  

Novament t'espero, encara faig olor a tardor i a melangia de fulles seques que el vent ha encarcarat duent-les al somni més profund. Novament t'espero, sabent-te ja tan proper dels capvespres prematurs i del quiet mar que apaivaga el meu viure alçant-se a onades gegants. Somiejaré el teu escalf al recer de la pluja que cau en l' esdevenir dels dies que s'escurcen i avancen sense oblit al lloc on tu i jo sabem que novament, t'espero.   Anna Molina Casado

Emprendre el vol     amb les ales reeixides   i aquest cor ple d'esperança. Abraçar la il·lusió   d'una veu sincera   que sols empaita un somni. Sentir el batec més profund   i les ganes de viure   amb el respir serè   i enterament lliure. I és ara, que amb aquests ulls   entendrits i alhora confiats,   que romanc en la quieta espera   que just després, ha de venir   a emprendre el vol.   Anna Molina

Amb les mans esteses sento encara el tacte d'aquesta buidor, el dolor sempre viu vora la teva penombra. Les parpelles retroben l'alè sota la mirada dels àngels, de cop, em retorna el teu somriure emmirallat des d'aquest blau cel. Els dies que ja no seran acluquen la tènue llum d'una paraula, d'un sospir, d'estones de nou ressorgides. N'ensumo la vida apressada que m'empeny a la melangia de les fulles que plouen vora la teva penombra. Anna Molina Casado

És perquè estimo que ploro, quan de sobte, el teu somriure em ve a veure i de cop, se'm fa més present que mai. Amb tot, he trobat certa pau en la tristor dels dies, que plegats s'apilonen i em fan ressorgir els records. Aquest plor que neix de l'amor, que a poc a poc guareix les meves ferides, que a batzegades creix i tothora em reconforta, més així és com jo ho sento, és perquè estimo que ploro. Anna Molina Casado