Preludi Poètic

Avui he vist una llum en un estel ple de vida, una llum de pell blanca i ullets expressius. Avui t'he vist i m'ha semblat com si de cop el temps s'aturés. Avui unes manetes m'han retornat l'essència de l'amor més fràgil i pur, i tot i acaronant-les m'he vist endinsada de ple en una petita il·lusió on la tendresa s'ha vestit d'àngel. Avui he vist un estel de peuets inquiets i tendres sacsonets. Avui l'alegria m'ha abraçat i els records han estat de cop tan vius, tan presents en el moment. Avui t'he vist i amb tu, una llum de vida m'ha omplert de petons. Anna Molina Casado   

Algun dia arribarà que res sembli impossible, que costi ben poc entendre'ns i que ens estimem tal i com som. Que ens puguem mirar als ulls i siguem capaços d'emmudir, que ens entenguem en el dolor i que ens abracem amb l'olor del dia. Algun dia no sé pas quan, cercarem l'indret de més quietud per ensorrar-nos i continuar abans no s'esborri la nostra empremta. Anna Molina Casado

Que no em prenguin les paraules ni la manera de dir-les, ni el com ni el quan, d'aquests mots que neixen lliures de les entranyes del cor, i que quan aquest parla no hi ha prou silenci per emmudir-lo. Que no em neguin d'on vinc ni tampoc qui sóc, o d'on vull ser, són les arrels les qui creixen lliures d'un sentiment que té veu i quan aquest se'n ressent el meu plor es lamenta. Que no em prenguin les paraules, que és amb elles que m'esplaio amb aquest sentir la vida abans no aixequi el vol. Anna Molina Casado

Mirades que ho diuen tot i dir tot és dir tant, present d'aire pur i sentiment retrobat d'ulls que somien anhel d'amor recíproc. I jo em pregunto com puc no estimar-te, si només amb veure't s'instal·la en mi l'univers de la calma, si amb tu sento el respir de la pau i la carícia dels núvols. Només diga'm que ens deixarem portar allà on els dies ens duguin i que et quedaràs amb mi just en l'incís d'uns segons i fins al final del viatge. Anna Molina Casado

Somriu tristesa que la vida vola i aquest vol s'escola al precipici, sense miraments. Somriu sense pensar-ho que el seu dibuix t'alegri i el seu gest t'assereni com la suau brisa d'aquest mar que t'humiteja la pell. Somriu tristesa que la vida vola i amb tot, les onades sempre tornen allà on tu les esperes. Anna Molina Casado

Quan tot s'apaga i la nit es fa palesa, els llums descansen en cos i ànima, a recer de la teva respiració que entela el fred vidre de la nostra cambra. I és quan hi penso en el que tinc, i en el que he perdut, i en aquesta lluna que donarà pas al sol i en ser feliç amb ben poca cosa, quan tot el que tinc és amb mi. Quan tot s'apaga, la claror es forja per dins, nua i sincera i apareix la fantasia d'unes hores, i es fan més nítides les imatges que altra hora foren reals, i que ara l'ahir ha enterbolit. Anna Molina Casado  

Parla'm des dels ulls, els qui saben que sovint no ens calen les paraules, ni els gestos, per arribar de ple fins al cor. Parla'm des de l'ànima, la qui és capaç de sentir i d'enlairar-se amb força, i que s'omple dels petits detalls, els qui esbossen somriures que sorgeixen, sense més. I si de sobte esdevé el teu silenci, sé que el sabré entendre senzillament com tu ho fas, i esperançaré nous moments en la quietud d'aquests ulls que ens parlen, des de l'amistat. Anna Molina Casado