Preludi Poètic

Viure immersa en el poema dels teus ulls, els qui esculpeixen el bàlsam abstret d'un dens blau. Desertar la solitud de les nits gèlides, i arrapar-me al vers fet estiu, que m'atrau i em fa ombra. Anna Molina   

Tant se val si avui em llevo i sóc un xic més gran, si el dia es vesteix d'un trist gris, si no irromp en mi la màgia del cel, si els núvols m'amaguen un plugim d'estels. Si esteu amb mi, tant se val tot plegat. Anna Molina

Cau la tarda per damunt dels ceps, i em fa bé trepitjar pausadament l'escalf de la terra. A prop de l'alzina descansa el verd de les vinyes, que m'evoca cada gest seu gravat a foc a la retina. Anna Molina    

La vida, un 4 de 7 sense folre, un trapezi sense xarxa, un bitllet sense tornada. T'hi enfiles, hi ascendeixes, i quan ets dalt de la corona, sents que en sec tot trontolla i una suor freda et fa esborronar. Plora l'enxaneta i el pilar s'esbargeix per arreu, però encara saps que tens la pinya traient pit i força i tot torna a remuntar. La vida, un 4 de 7 sense folre, un somni a tocar del cel. Anna Molina

Les ones m'han parlat de tu, sempre ho fan. Em parlen des de l'escuma que xipolleja els meus peus en el caminar descalç de la blava calma, i des del més íntim fil de sorra que regalima fins a humitejar-se. Les ones m'han parlat de tu, sempre ho fan. Un dia i un altre dia. Anna Molina

A foc lent, a peu de mar, ressorgeixes amorosit amb la humil exquisidesa de les teves arrels. La teva aroma em ve a buscar i em retrobo amb tu, ara i aquí, solcant el blau mar. M'hi aculls entre ones i amb el teu retorn em venen al cap precioses siluetes d'arrenglerades barques, amb la salabror al cos i l'humit rastre de la sorra als peus. Anna Molina

M'hi assec sense presses ben a prop teu, deixant-me dur pel teu resguard, i rellegeixo el teu cos de silencis trencats i llum de miratges. M'hi assec i t'escolto en el temps del no-res, en l'escenari triat, en el paradís somiat i flueixen les línies corbes de la felicitat, en el seu estat més pur. Frec a frec ens hi asseiem l'un a prop de l'altre, en l'equilibri més dolç que sustenta la pau d'aquesta gran estima. Anna Molina