Preludi Poètic

Despertar d’un silenci entre paraules amb un tímid tel d’hivern a l’escorça. Mirar-me i escrutar-me el fons de l’ànima, amb la seva branca aferrada a la meva. Respirar agraïda, captivada i envolar-me amb ales fermes. Tornar-me’n a l’ara.   Anna Molina                                      Fotografia: Irene Urgell      

Que escriure em salvarà fins i tot quan ja no hi hagi res de què salvar-me. I m’hi capbusso de ple al record de tot el viscut. I per això escric que és tan blau aquest cel d’avui, quan tot és confús, i incomprensiblement diferent del que m’esperava. Quan sovint no acabo d’entendre perquè em ronden tants “hi hauria de”, “potser demà m’hi poso”, “quan passi un temps ho faré”... Escric que tot el que tinc és a les meves mans, les d’ara que encara es deixen la pell per una abraçada rere l’altra, les que em recorden com passa de ràpid el temps que tenim per regalar-nos-les. I escric també a un present que s’enyora del que visc. I enyorar també és viure.   Anna Molina   

Les cases romanien quietes. Intactes els seus rostres malgrat el vaivé de l’aigua. Les nostres petjades quedaven enrere dins del suau gemegar de la muntanya. Tot s’assemblava tant a això nostre, tan arrelat i profund.   Anna Molina     Fotografia: Ramon Urgell  

La tarda és ara un pensament que es deixa dur lentament com la tardor damunt l’aigua, com un bell reflex que flueix tendrament dins dels meus ulls. I el teu somriure una flama viva, encesa, a cinc-cents quilòmetres de distància.   Anna Molina      Fotografia: Ramon Urgell  

És novembre encara en els teus ulls en aquesta gèlida tarda que traspassa les despulles d’abric d’un tel rogenc. Veient-te, puc sentir com batega la terra i sento també, que tot esdevé veritat en aquest bellíssim però curt espai de temps d’un viure tan intens i alhora tan fràgil.   Anna Molina                  Fotografia: Ramon Urgell    

La bellesa són els petits instants que arriben i se'n van, però que sempre ens queda la seva essència, alegre i lliure com el vol d'un ocell. La bellesa ets tu i tot el que em fa pensar-t'hi, els petits detalls que compartim quan el sol es lleva i la lluna se l'endú, les converses a taula quan encara ens queden coses per dir i el temps i la feina a fer ens esperen, impacients, al revolt de l'escala. El cafè fumejant i l'olor escampant-se pertot, els plats a l'aigüera i de fons algú que pregona el que passa al món. La vida s'entén per arreu. I tu hi ets amb mi en la immediatesa dels petits moments que arriben i se'n van, que s'esvaeixen, que ens deixen aquell regust tan dolç de la seva sublim bellesa. De la mel als llavis. De tot allò etern.   Anna Molina