Quietud
Aquest espai de mi
que esdevé silent.
Aquest no-pensar
més enllà del que
realment importa.
Aquesta quietud,
No fa fressa
el vent, encara.
No branden
les fulles.
Anna Molina
Començar de nou
He viscut enrocada massa temps, qüestionant-me en excés cada coma, cada paraula escrita del revés. puc sentir encara la molsa adherida al meu cos, calant-me de fred per dins. puc sentir també el desgast punyent d’un dia sí i un altre també. Però ara és temps de fluir, de ser vent que empeny, que arrossega les meves passes. I a mig camí d’aquest desfer-me’n, deixar-me endur, començar de nou. Anna Molina Fotografia: Roser Urgell
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada