Pell solcada

Serenament
et plantes al meu davant
com qui no vol la cosa.
M'enlluerna
mirar l'horitzó
de la teva pell solcada.

Ressegueixo el teu dors
i tu m'observes,
quieta.

Ambdues som fetes
d'hiverns pacients
i tardors nues.

Encara ha d'arribar
l'estiu a casa nostra.


Anna Molina

                                                             Fotografia: Ramon Urgell



                                                    

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Que bé tenir-nos

Et ploro