Que bé tenir-nos

Que bé tenir-nos
a la intempèrie
d'aquest món irreal.
Que bé la vida
i que bé viure-la.
Trencar mil aigües
per nedar amb tu
i palpar el teu batec
arran de l'úter.
 
Que bé l'efluvi del mar
i perdre'ns la mirada
en el contorn de les ones.
Que bé palpar-nos,
tocar de peus a terra
i somiar sols un poquet
i desar els perquès
al forat escorredís
de les butxaques.
 
Que bé tenir-nos
i que bé abraçar-nos
com si fos el minut final                       
i tot el que ens quedés
fos aquest tocar de pell,
aquest tenir-nos.
 
 
Anna Molina
 
Fotografia: Ramon Urgell
 

Comentaris

  1. Aquest és un d'aquells poemes que m'agradaria haver escrit. Preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Carme! Agrair tot allò que tenim, un exercici que sovint oblidem. Una abraçada!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier! Encantada de saludar-te i de què em llegeixis.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Quan tu hi ets

Emprendre el vol

Diable sóc i seré